fgdfgdfgdfgdfgdf

fgdgdfgdfgdfggdfgdg

PRÀCTICA 5.2 : La construcció de la Identitat Infantil

Comparar les respostes que heu donat cadascun/na de vosaltres:
- Expliqueu-vos arguments i/o dubtes amb que us heu trobat a l’hora de prendre decisions per tal de donar una “bona resposta” en els diferents ítems.
- Compareu les característiques assignades als nens i les característiques assignades a les nenes. Hi veieu elements o estereotips “sexistes” en les identitats assignades?

Després de comparar les nostres respostes, hem pogut observar que són molt diferents, uns hem posat families amb bona posició econòmica, d'altres amb familia problemàtica; el nivell d'estudis assolit i la feina també és molt diferent...

Alguns de nosaltres ens hem basat en les nostres pròpies opinions i aficions (experiències de la nostra pròpia vida) o el que hem pogut observar en el nostre entorn i el que es pot veure en la nostra societat d’avui dia. També, en alguns casos, ens ho hem inventat completament.

En el tema de gènere, tots menys un, hem escollit que era un nen, i hem coincidit en punts com que aquest jugaria o li agradava jugar a futbol, que seria esportista...;pero també estudiarà o treballarà en àmbits que no són típicament masculins... en canvi; la nena tindrà cura de la seva germana i treballarà en atenció directa amb les persones.

Cal remarcar que en el grup som tres noies i dos nois; i en canvi hem posat quatre nens i només una nena ( que casualment l'ha posat una noia).

Per avançar:
- Que podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta.
- Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades.

Creiem que els adults som els qui tenim el poder d’acabar amb les desigualtats de gènere que afecten la nostra societat, ja que som nosaltres mateixos que fem que aquestes estiguin presents en la nostra vida quotidiana. Des de que naixem, vivim sotmesos a aquestes desigualtats, a causa dels rols de gèneres existents i als estereotips de gènere que la societat ha anat marcant-nos. Així doncs, els infants creixen pensant que cal seguir aquests rols de gènere al peu de la lletra i que el que diuen els estereotips és cert, per tant, com a conseqüència les desigualtats aniran passant de generació en generació si no s’hi posa fi.

Creiem que l’educació és un pas molt important i necessari i, que nosaltres com a futurs educadors/es podem realitzar per escurçar encara més les diferències entre sexes i així convertir la nostra societat en una més igualitària, respectuosa i amb els mateixos drets i oportunitats per a tothom.

A continuació posem dos links:

Un amb un vídeo amb imatges d'homes i dones realizant tasques típiques de l'altres sexe:
http://www.youtube.com/watch?v=bGFU2PIFT4E&feature=related

I un per fomentar la igualtat en els nens:
http://www.youtube.com/watch?v=iax2W9qAfK0

PRÀCTICA 5.1

DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT

L’empatia i l’enfocament socioafectiu

Sinopsi del documental UNA CLASSE DIVIDIDA

Una classe dividida, produïda i dirigida per William PETERS, Charlie COOB i Diana EDMONS, per a la WGBH Educational Foundation (Boston, USA). Yale University Films.1985. Color. 55 minuts.

El documental ens mostra tant la posada en pràctica com els resultats d’un exercici sobre discriminació fonamentat en el color dels ulls, en dos grups diferents: en primer lloc amb infants de 3er (9 anys); i en segon lloc amb treballadors adults del sistema penitenciari de l’Estat de Iowa, durant un taller de relacions humanes d’un dia de duració.

Per als nostres propòsits, només treballarem amb l’exercici que es va proposar als infants de primària.

Preguntes a debatir:


En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.

Quins efectes va produir en els nens/es que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens/es que es trobaven en la posició inferior?

Els nens i nenes que es trobaven en una posició superior representava que eren millors que la resta de la classe en tots els aspectes i tenien més prestigi que els que ocupaven una posició inferior. Aquests últims, rebien molta pressió per part dels opressors, sentint dolor per la ruptura de la confiança que hi havia abans de l’experiment social.

Crea una rivalitat entre ells. Començen a odiar-se mutuament els nois que tenen diferents colors d'ulls. També, justifiquen totes les seves accions només pel fet de tenir un color diferent d’ulls.

Se senten capaços de controlar a algú, senten ‘‘el poder d’un rei’’. Fa sortir lo que un realment pensa sobre un altre nen encara que sigui amic seu.

Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

Es canvien les tornes, els nens que abans eren discriminats ara gaudien de poder, i tenien l’oportunitat de venjar-se de lo que els hi havien fet patir.

No obstant els nens que havien adoptat el rol de dominadors i opressors ara patien la discriminació i entenien el sofriment que això comporta sentint-se malament pel que són i el que havien fet. Al mateix temps, la concepció de justícia es forma en els nens, tant en la part oprimida com en la opressora, comprenent que són els actes els que defineixen la persona i no pas el color dels ulls o el de la pell.


Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

Les experiències positives anteriors s’obliden quan s’està sotmès a situacions de discriminació: els nens passen a discriminar als seus antics amics, deixant de costat tota l'afectivitat que hi pogués haver. Es donen compte de sobte que són superiors a ells, i pensen que no poden tenir res a veure amb ells perquè són diferents.

Aquest poder de sugestió es potser el que, al igual que aquests nens, els va succeir a molts veïns d’Alemania a l’època nazi. Això va provocar que denunciessin als seus veïns, i fins i tot amics, només pel fet de ser jueus, oblidant tots aquells anys de convivència o amistat, i encara sense haver tingut mai ni una sola discussió ni cap raò aparent per enviar-los a una mort segura.


Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

Durant l’experiència el procés escolar depèn dels rols adquirits: als nens que porten els mocadors ( els discriminats), encara que abans eren alumnes participatius i treballadors, els hi costa més realitzar les activitats i treuen pitjors qualificacions, i els que no ( els "superiors"), realitzen les activitats més ràpid i treuen millors qualificacions.

Després de l’experiència, les seves qualificacions es van mantenir altes la resta del curs tant els uns com els altres.


Tot i el pas dels anys, l’experiència no s’oblida:

Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?

No presentaven indicis de tenir discriminació ni de xenofòbia respecte als individus de la societat que eren diferents a ells. Semblaven ser més comprensius i solidaris amb els que els envoltaven. Al mateix temps, el sentiment d’empatia havia florit en tots ells, fent possible la comprensió dels punts de vista aliens cosa que estava aprovada pels altres membres de la trobada.


Va servir per canviar alguna cosa?

Sí, els hi va fer pensar d’una altra manera, van aprendre que no s’ha de discriminar o jutjar a la gent de diferents ètnies que la nostra; com és el cas d’una persona amb la pell més fosca, per aquest motiu, que ell no l’ha escollit, no el tenen que descartar.


Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?

Troben que la discriminació és un objecte d’abús èticament incorrecte sense fonaments de justícia i ho consideren com una acció poc humana que ells mai voldrien representar.

Sovint els hi agradaria tenir el mocador per posar-li a la gent que discrimina per tal de que es posin en el lloc de l’altre i s’adonin que no són diferents.


Pregunta de reflexió final:

Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?

S’ha d’utilitzar l’educació intercultural basada en preparar als nens per viure en una societat multicultural tenint en compte tant els aspectes comuns com les diferències entre les persones i cultures.

L’escola ha de tenir, dins el seu Projecte Escolar de Centre, un apartat on s’estipuli com es treballarà això ( atenció a la diversitat).

Algunes estratègies poden ser:

- Afavorir la comunicació i l’intercanvi de les diferents cultures que integren l’escola.

- Fomentar en els alumnes actituds de respecte i acceptació vers els altres.

- Realitzar pràctiques com la del vídeo per fomentar diferents actituds ( empatia, …) en els alumnes.

- Fer activitats per conèixer cultures d’altres països i les situacions difícils que estan vivint altres nens per tal de sensibilitzar-los.

- Organitzar sortides a esdeveniments o activitats organitzades pel ajuntament o altres organitzacions destinades per aquest fi.

A continuació adjuntem un exemple d’activitat per treballar l’empatia en nens amb un conte alternatiu de La Caputxeta Vermella vist des de la perspectiva de la caputxeta i la del llop:

Caperucita Roja

PRÀCTICA 4

PRIMERA PART

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

NOM I EDAT DE L’INFANT: 11 anys i 8 mesos

DEFINICIONS

GOS: Animal domèstic

AIGUA: Líquid incolor que es pot beure

FLOR: Tipus de planta

TELEVISIÓ: On fan dibuixos

PLÀTAN: Aliment

AMIC: Persona que et respecta i que va amb tu

ESCOLA: On vas a aprendre

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:

GOS

AIGUA

FLOR

TELEVISIÓ

PLATAN

AMIC

ESCOLA

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

TRETS

Perceptius

X

X

X

X

X

X

X

Funcionals

X

X

X

X

X

X

X

Contextuals

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X

X

X

X

X

X

X

OBSERVACIONS:

• El Víctor ens ha donat unes definicions molt simples i breus per l'edat que té.
• Creiem que no s'ho va prendre gaire en serio i per això ens va donar aquestes definicions.

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA (CATALÀ):

• En veu baixa: 4:32.
• En veu alta: 5:14.
  
  

CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA ( CATALÀ):

• En veu baixa: 140,29 paraules per minut.

• En veu alta: 121,52 paraules per minut.

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA (CASTELLÀ):

• En veu baixa: 1:40.
• En veu alta: 1:43.
  
  

CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA ( CASTELLÀ):

• En veu baixa: 115,2 paraules per minut.
• En veu alta:111,84 paraules per minut.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	SI	NO	SI	NO
Domini de l’estructura narrativa	X		X
Idees principals	X		X
Idees secundàries	X		X
Repetició de les idees		X		X
Coherència en la seqüència del relat	X		X
Interpretació personal del text		X		X

OBSERVACIONS:

• La velocitat lectora és millor en català que en castellà.
• No llegeix mai el títol del text.
• Realitza un resum molt complert.
• Observa que hi ha un personatge al segon text ( maligna madrastra) que al principi no ha estat presentat i apareix més tard.
  
  

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	SI	NO	SI	NO
Substantius	X		X
Adjectius	X		X
Adverbis	X		X
Pronoms	X		X
Concordança gènere	X		X
Concordança nombre	X		X
Ús de formes verbals	X		X
Coherència temps verbals	X		X
Errors de sobrerregulació		X		X
Redundància		X		X
Coordinades	X			X
Subordinades	X			X
Comparatius: major, menor...		X		X
Metàfores		X		X

OBSERVACIONS:

• Realitza frases de manera correcta.
• Utilitza molt sovint la conjunció “i” per lligar l'explicació.
• Per explica'ns el resum del conte, repeteix molt (emmmmm..)

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

NEN: Víctor 

EDAT: 11 anys i 8 mesos 


1. Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

La construcció dels significats que ens ha donat de les diferents paraules són força breus i simples per l’edat que té. Es possible que a causa dels nervis o de la nostra presència el nen s’hagi posat nerviós i hagi dit el primer que se li ha passat pel cap; però sí que és possible que un nen d’onze anys pugui construir unes definicions més detallades de les paraules en qüestió. Per exemple, en definir la paraula televisió ens ha donat una definició poc apropiada per la seva edat; ja que el més freqüent seria definir-la com aparell o electrodomèstic i no pas com “on fan dibuixos”. 


2. Valoració de la velocitat lectora.

A partir del càlcul de la velocitat en Víctor trigava en llegir:

CATALÀ:

• En veu baixa: 140,29 paraules/minut. 
• En veu alta: 121,52 paraules/minut. 

CASTELLÀ:

• En veu baixa: 115,2 paraules/minut. 
• En veu alta: 111,84 paraules/minut. 

Podem observar que llegeix més ràpid en català que en castellà. La velocitat que manté durant tota la lectura dels textos és l’adequada, ja que permet entendre’l correctament i gaudir d’una bona comprensió de les històries que es narren. 


3. Valoració de la comprensió lectora.

Creiem que la seva comprensió lectora es bastant bona. Després de llegir el text un sol cop, va dona una explicació molt completa sobre la història del text, esmentant tant els fets principals com els secundaris, nombrant correctament a tots els personatges. A més, es va donar compte al text 2 d’una irregularitat; l’aparició d’un personatge que no havia sigut presentat abans i apareix de sobte en mig de la història.


4. Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.

Pel que fa a l’evolució morfosintàctica, en el moment de comentar el text en català ha elaborat un resum molt detallat i ha fet ús d’un vocabulari ric en adjectius. Hem pogut observar que ha fet ús de moltes paraules esmentades al text, el qual ens permet adonar-nos que la seva comprensió lectora és bona.

En el moment de comentar el text en castellà, un cop havent finalitzat la seva lectura, en Víctor va fer-ne un resum molt breu. 


5. Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.

Es pot observar més fluïdesa i domini en la llengua catalana; ja que és la seva llengua paterna i la primera que utilitza en el moment de comunicar-se amb el seu entorn més proper (a l’escola, amb els amics, a casa...). Però, cal dir que la seva llengua materna és el castellà. Els seus avis sempre li parlen amb castellà i la seva mare ho fa de vegades, però tot i així no poseeix tanta fluïdesa i domini com amb el català. Hem pogut observar que quan parla en català, diu alguna paraula en castellà. Per exemple, diu olvidar en comptes d’oblidar.

SEGONA PART

Quadre resum de les dimensions del desenvolupament del llenguatge durant la infància a partir de les dades obtingudes en una petita mostra d’infants de 6 a 11 anys. 

Edat Infant	Desenvolupament semàntic	Velocitat lectora	Comprensió lectora	Desenvolupament morfosintàctic	Anàlisi comparativa
6anys i 4 mesos	Explica poca cosa. Relacionava amb altres paraules. Explica coses objectivament	Català: 61 p/m VB 63 p/m VA Castellà: 41 p/m VB 54 p/m VA	Només diu el principi del conte. Oblidava moltes coses. Explica idees secundaries i poc rellevants. No mostra coherència en la narració del relat.	No utilitza adjectius. Repeteix moltes conjuncions compostes i coordinades (y...)	No especificat
6 anys i 10 mesos	Relacionava amb coses superficials però no profunditzava més. Definicions en general funcionals. Amb l’escola i l’amic li va costar més definir-ho, però al final va donar una definició funcional.	Català: 38 p/m VB Castellà: 39 p/m VA	Repeteix frases. No diu les comes. Llegeix seguint amb el dit. Molt més ràpid en català que en castellà Explicació molt general.	No fa punts ni comes. En català ho fa molt millor que en castellà.	S'explica molt millor en català que en castellà.
8 any i 6 mesos	Explicacions molt funcionals, no explica el concepte en si. A la paraula amic fa una definició afectiva. Havien d’insistir per a que digues definicions més complertes.	Català: 75 p/m VB 91 p/m VA Castellà: 102 p/m VB 103 p/m VA	Entenia la historia, les idees principal i secundaries amb ordre cronològic correcte tant en català com en castellà. S’encallava molt sovint i no sabia com lligar les frases.	Tant en català com en castellà utilitzava substantius, però no gaires, els que utilitza els repeteix bastant. Utilització de la conjuncions ''i'' excessiva. No utilitza metàfores.	Castella millor que en català. Quan explicava en català feia molts castellanismes.
9 anys i 2 mesos	No sabia amb quina paraula començar. Explicacions generalment funcionals. Definicions curtes. La paraula aigua no sabia definir-la.	Català: 85 p/m VB Castellà: 90-95 p/m VB	No ho va es va fixar massa bé el que deia el text en català. En canvi el text en castellà ho va fer bastant bé.	S'expressava de manera molt estructural i no enllaçava una explicació amb una altra. Utilitzava frases curtes i simples.	S'explicava una mica millor en castellà que en català.
10 anys i 5 mesos	Definicions clares, llargues i bastant complertes. Es nota que te assolit la definició de cada paraula. Definicions tipus diccionari. Defineix d'un concepte general a un més específics. En general a cada definició fica una mica de funcional afectiu, etc	Català: 226 p/m VB 143 p/m VA Castellà: 159 p/m VB 85 p/m VA	Nivell de comprensió alta. Entenia a la perfecció el text. Be estructurat. Esmenta idees principals i secundàries. En el text en castellà va fer un resum bastant negatiu perquè no ho entenia massa bé. Va intentar fer el resum en castellà per li va costar perquè no te massa soltura.	En català utilitza elements morfosintàctics de nivell elevat. Concordança amb lo que diu. Bona estructura. En castellà utilitzà substantius.	En català molt correcte. El text en castellà si hagués entès el text ho hauria fet millor.
11 anys i 2 mesos	Construeix amb facilitat les definicions. No dubta ni pregunta res. Definicions bastant funcionals. Utilitza termes bastant difícils per la seva edat	Català: 120 p/m VB 113 p/m VA Castellà: 151 p/m VB 96 p/m VA	Ho explica tot de forma ordenada i coherent.	Ho fa tot correctament. Utilització de formes verbals correctes.	Més facilitat per explicar-se en català que en castellà
11 anys i 8 mesos	Diu definicions molt curtes i senzilles per a l'edat que té. Definicions majoritàriament funcionals.	Català: 140 p/m VB 121 p/m VA Castellà: 115 p/m VB 112 p/m VA	La seva comprensió lectora és bastant bona. Esmenta tant les idees principals com les secundaries, amb bastant coherència i nombrant a tots els personatges.	Ha fet un resum molt correcte utilitzant tota mena d'adjectius i substantius, i amb formes verbals correctes.	Té més fluïdessa parlant en català que en castellà ja que és la seva llengua paterna i la primera que utilitza per comunicar-se amb els demés. Però cal esmentar que la seva llengua materna es el castellà, per tant a vegades quan parle en català fa algun castellanisme.

Com es pot observar a la taula, a mesura que s'incremente la edat també s'incrementa la velocitat lectora. Cosa que és bastant lògica ja que segons van llegint a classe i incrementant el nivell de les lectures al passar d'un curs a un altre, milloren la seva fluïdesa a l'hora de llegir.

També es veu clarament que els nois i noies més grans fan definicions més complertes que els més petits, encara que hi ha alguna variació. Aquestes variacions, com és el cas del nostre nen (11 anys i 8 mesos), poden ser degudes a la falta d'interès del nen i la seva indiferència a l'activitat plantejada, fruit de l'acomodació a la via fàcil i ràpida característics dels nois més grans.

Es pot observar que fins als 9 anys els nens i nenes no tenen un nivell de comprensió massa elevat, i fins als 10 anys no s'expressen amb un nivell morfosintàctic massa alt.

Per últim, sembla que tenim un nombre de castellano-parlants i de catalano-parlants bastant equilibrat entre tots els grups, i tant en un cas com en l'altre, semblen tenir dificultats per expressar-se en la llengua no materna.

INFORME SOBRE PRÀCTICA 3

Edat del nen: 11 anys i 6 mesos

RESULTATS DE LES PROVES

PRIMERA PART



PROVES DE CONSERVACIÓ


1. Proves de conservació.

Hem utilitzat diferents materials per realitzar les proves: dues barres de plastilina de color taronja i blava, i dues palletes de la mateixa mida.


RESULTAT DE LA PROVA

Conservació de la substància	En nen diu que hi ha la mateixa quantitat de plastilina perquè cada bola venia d'un paquet diferent però amb la mateixa quantitat. Després de fer el xurro el nen diu que hi ha la mateixa quantitat però un està aplastat i en forma de xurro i l'altre en forma de bola. Quan tornem a dir-li al nen que agafi el xurro que tenim i el torni a convertir en un bola, comprova i afirma que hi torna haver la mateixa quantitat.
Conservació del pes	En nen comprova que tenen les dues boles el mateix pes, ara bé, ens sorprèn quan convertim una bola d'elles amb un xurro, ens diu que no pesen el mateix perquè la bola està més comprimida i per tant pesa més que no pas el xurro que està dispers. El nen diu que per a què pesin el mateix hem d'agafar el xurro i convertir-lo amb una bola.
Conservació de longitud	El nen diu que les palletes són de la mateixa mida perquè s'obtenen de la fàbrica i en aquesta es fan totes iguals. Després de moure-li una palleta cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta, el nen diu que continuen sent igual de llargues perquè són les mateixes palletes, no les hem retallat ni res.

Interpretació:

Segons Piaget, en Víctor es trobaria al tercer estadi del desenvolupament cognitiu (dels 7 als 11 anys). En aquest estadi el nen comença a raonar casi exclusivament amb l’experiència concreta, i també ha adquirit la facultat de conservació de substàncies i pesos, al igual que l’habilitat de descentració i la formació de classificacions coherents. Per tant en Víctor es capaç de determinar que les dos boles de plastilina, encara que canviïn de forma, continuaran tenint la mateixa quantitat.

El fet de que dedueixi que el pes de la bola i del xurro són diferents degut a que la bola és més compacta, podria ser degut a que encara no entén bé la diferència entre els conceptes de densitat, volum i pes.

2. Prova de classificació.

Hem utilitzat diferents materials per realitzar les proves: 6 quadrats, 6 triangles i 6 rodones de 2 mides i 3 colors diferents.

Hem situat totes les peces de manera desordenada davant del nen i li hem demanat que les ordeni com ell vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible. No li hem donat cap més consigna.

Hem fet una fotografia de la distribució de les figures i després li hem demanat que ens expliqui com ho ha ordenat.

Descripció:

En Víctor ha ordenat les peces formant 3 figures geomètriques iguals amb els colors distribuïts de manera que en cada figura hi hagi una peça de cada color diferent.



Interpretació:

Segons la teoria de Piaget, en quant a la classificació hi han tres estadis:

• 1r. estadi: COLECCIONS FIGURALS. 
• 2n. estadi: COLECCIONS NO FIGURALS. 
• 3r. estadi: CLASSIFICACIÓ.

El Víctor es troba en el tercer estadi on el subjecte pot descentrar-se per ex. dels canvis de forma, dels aspectes figuratius dels objectes, la qual cosa implica que no queda centrat en una sola variable ( com el color) o en dos i centrar-se i col·leccionar un element amb un altre pel color i el 3r element per la forma. El subjecte pot realitzar diferents tipus de classificació ( fer-ho per colors, forma, aleatori...)
Això vol dir que el Víctor no ha fet una classificació com hauria fet anteriorment segons la forma, color... i la ha realitzat de la manera en que ha cregut més convenient en aquest cas intentant no repetir colors i fent-ho de manera molt original.


3. Quantitat de la inclusió.

Hem utilitzat diferents materials per realitzar les proves: 3 pomes i 5 mandarines.

Hem situat totes les peces de fruita davant del nen i li hem preguntat:

- Quantes pomes hi ha? Quantes mandarines hi ha? Què et sembla, que hi ha més pomes o fruites? Després li fem el comentari de sempre: Ahir un nen em va dir … ( el contrari del que ens ha dit el nen), qui et sembla que té raó, ell o tu? Per què?

Descripció:

El nen diu que hi ha més fruites que mandarines perquè fa la suma de les mandarines i les pomes, és a dir, de les fruites. La raó la té ell i no es deixa influenciar sobre el comentari que li fem sobre el nen d’ahir.

Interpretació:

El Víctor ja ha desenvolupat el que s’anomena inclusió jeràrquica que és la comprensió que permet un esquema anticipador, pel qual el subjecte primer raona i després realitza l'operació, i el control del tots i alguns, per la qual cosa ja entén que alguns ( mandarines) és part del tots ( fruites).

Classificar implica que el subjecte tingui en compte diferents associacions mentals. Per exemple si prenem la classe de les fruites i les classes complementàries de les mandarines i les pomes el Víctor entén:

- Que totes les mandarines són fruites, és a dir té en compte les semblances que tenen totes les mandarines i totes les pomes com perquè ambdues siguin fruites.

- Que totes les mandarines estan incloses en una classe jeràrquicament superior que són les fruites, sense que es perdin les diferències que existeixen entre pomes i mandarines.

Per tant el Víctor ja és capaç de associar que les pomes i les mandarines són diferents i que alhora formen part d’una classificació superior que són les fruites.


SEGONA PART

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

Edat	Proves de conservació	Prova de classificació	Quantificació de la inclussió
6 anys i 3 mesos (El bon exemple)	- Quan hi ha les dues boles de plastilina el nen afirma que hi ha la mateixa quantitat, ara bé, quan li fan el xurro diu que n'hi ha més al xurro perquè és allargat.	- El nen ha agrupat les peces per mida i forma.	- El nen afirma que hi ha més mandarines, després de fer-li el comentari del nen de l'altre dia, s'ho ha pensat i ha dit que tenia raó el nen de l'altre dia, però de seguida ha tornat a dir que hi havia més mandarines que fruites.
6 anys i 3 mesos (Poc Inspirades)	- Amb les dos boles de plastilina, la nena diu que hi ha la mateixa quantitat de plastilina perquè són del mateix color. Quan li van fer el xurro diu que no hi ha la mateixa quantitat perquè és més llarg. - Afirma també que tenen el mateix pes les dos boles, però amb el xurro diu que pese més la bola perquè les boles pesen més. - Amb les palletes diu que són iguals, tant quan se les fiquen juntes com separades afirma el mateix.	- Ordena les peces per colors mida i formes, de manera que cada grup de blocs formin 3 figures geomètriques iguals però de diferent color.	- Diu que hi ha més mandarines que plàtans, però que hi havia més mandarines que fruites perquè de mandarines hi havia 5 i de lo altre 3.
6 anys i 10 mesos (La música)	- La nena afirma que hi ha la mateixa quantitat de plastilina en les dues boles, però, quan en una fem el xurro, nega que hi hagi la mateixa quantitat en el xurro i en la bola. - El mateix a passat amb el pes. El xurro era més pesant segons la nena ja que era més llarg. - La nena ha vist la palleta inclinada com la més curta i com si les dues no fossin igual de llargues encara que en el principi ho havia afirmat (perquè cap estava inclinada).	- Ha classificat les diferents figures de més gran a més petit i per colors.	- S’ha mostrat a la nena cinc llimones i tres taronges, i ha sabut apreciar que totes les peces eren de fruites sense caure en l’error de que hi ha més mandarines que fruita.
8 anys i 5 mesos (Grup Xikes)	- El nen afirma que hi ha la mateixa quantitat de plastilina perquè les dos són rodones. Però quan li fan el xurro diu que no hi ha la mateixa quantitat peque ja no són les dos rodones. - Diu també que tenen el mateix pes les dos boles perquè tenen la mateixa quantitat. I quan li fan el xurro diu que pese més la bola perque és una bola. - Amb les palletes, quan li fiquen una més alta que l’altra diu que no són iguals perquè l’altra es més alta.	- Ordena les peces per formes i de més gran a més petit. Els colors no els te en compte.	- Li van ensenyar 5 culleres i 3 forquilles. Diu el nombre correcte de forquilles i de culleres, però afirma que hi ha més culleres que coberts perquè hi ha dos culleres més que forquilles.
9 anys i 2 mesos (Saltimbanquis)	- El nen va respondre que hi havia la mateixa quantitat perquè havia observat que les bosses on portaven les dos barres de plastilina eren iguals. Quan passen a fer-li el xurro el nen respon que sí i ho sap perquè el xurro feia un moment era la bola i era igual que l’altra. - Diu també que tenen el mateix pes les dos boles perquè són iguals. I quan li fan el xurro diu que pesen el mateix perquè hi ha la mateixa quantitat i que per molt que la deformis sempre seran iguals. - Amb les palletes, el nen comprova posant les palletes una al costat de l’altre i afirma que són de la mateixa mida. Quan li posen una cap a l’esquerra i l’altre cap a la dreta, el nen, no dubta que són de la mateixa mida ja que abans ell mateix ha comprovat que són de la mateixa mida.	- El nen primer ho va agrupar per figures (triangles amb triangles, cercles amb cercles i quadrats amb quadrats), però no n’estava del tot convençut i després ho va col·locar per mida (figures petites i després les grans).	- El nen s’ha sorprès i els hi ha respost que les mandarines també eren fruites i que, per tant, hi havia més fruites. Llavors, al fer-li la pregunta de que un altre nen els hi havia respost que hi havia més mandarines. El nen s’ho va pensar millor i va tornar a afirmar que les mandarines també eren fruites.
10 anys i 7 mesos (Mou-te)	- La nena s'ha basat en el fet de que les dues boles estaven fetes molt ràpidament, ha deduït que una era més petita que l'altra. - La nena diu que no pesen el mateix, perquè continua veient que una bola és més petita que l'altre. - Comprova que les dues palletes són de la mateixa mida. Argumenta que tot i estar col·locades en diferent posició, la mida és la mateixa en tot moment.	- La nena endreça les rodones per colors i, la seva classificació s'ha basat en ordenar-les de més gran a més petita, utilitzant la forma d'una torre (de baix a dalt).	- La nena va comprovar que hi havia més fruites que taronges; argumenta que el concepte de fruites agrupa a les 5 taronges + als 3 codonys.

Pel que podem observar en els resultats d’aquesta pràctica, tot i que hi hagi irregularitats, considerarem el següent desenvolupament en els infants:

La conservació de la substància: dels 0 als 8 anys els nens no mostren nocions de conservació de la substància. A partir dels 8 anys comencen a comprendre millor aquest fet.

La conservació del pes: fins als 9 anys no mostren nocions de la conservació del pes.

La conservació de la longitud: fins als 8-9 anys no hi ha cap nen que mostri una correcta noció de la conservació de longitud.

La quantificació de la inclusió: varia segons l’atenció que el nen presta a l’enunciat, però en general ho haurien de començar a fer bé sobre els 8 anys.

La classificació: en la majoria de casos fins als 10 anys ho classifiquen tenint en compte 2 criteris, i també hem observat que la majoria ho deixa molt dispers.

Informació:

Model de desenvolupament cognitiu de Piaget:

La teoria de Piaget divideix el desenvolupament cognitiu en quatre estadis evolutius: sensoriomotriu, període preoperacional, període de les operacions concretes i estadi de les operacions formals.

• Període sensoriomotriu (0-2 anys): En aquest estadi l’infant comença a exercità els reflexos en totes les nocions que se li presenten. Els esquemes motrius es van perfeccionant amb la pràctica. També tendeix a repetir patrons de conducta que s’han produït en una primer moment per atzar. Comença a explorar com responen els diferents objectes al interactuar amb ells i hi apareix la primera adquisició de la permanència de l’objecte. Aprèn a utilitzar una acció com a mitjà per a aconseguir una altra acció. Al final d’aquesta etapa es comença a manifestar el pensament simbòlic perquè l’infant comença a actuar sobre les seves entitats mentals abans d’actuar sobre l’entorn. 
• Període preoperacional (2-7 anys): Aquesta etapa es caracteritza perquè el nen es comença a centrar en un aspecte específic d’un estímul i a ignorar els altres (Centració). No compren que la qualitat no té res a veure amb la col·locació o aparença física dels objectes (Conservació). Veuen els estats, no les transformacions (Transformació). Tenen la incapacitat per prendre la perspectiva dels altres (Egocentrisme). No tenen un pensament lògic (Pensament intuïtiu). Tot el que existeix té algun tipus de consciència (Animisme). Tenen la idea que els fenòmens naturals són creats pels éssers humans (Artificialisme). Confondre el signe amb el significat (Realisme). Poden començar a tractar els objectes com a part d’un grup, tot i que poden tenir alguna dificultat (Classificacions). 
• Període de les operacions concretes (7-11 anys): Aparició dels principis lògics de conservació. Al voltant dels 6/7 anys el nen adquireix la capacitat intel·lectual de conservar quantitats numèriques. Als 7/8 anys el nen desenvolupa la capacitat de conservar els materials (Reversibilitat). Al voltant dels 9/10 anys ha accedit a l’últim pas en la noció de conservació; la noció de superfícies. L’aplicació de la lògica comporta també la disminució de l’egocentrisme. 
• Estadi de les operacions formals (12 endavant): Comença a utilitzar el pensament abstracte i a fer-ho de manera que cada tot tingui una aplicació pràctica (pensament hipotetico-deductiu). També comença a utilitzar la lògica prescindint del exemples concrets pensament per sil·logismes). 

Implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

Per a Piager l’ensenyança es produeix de dins cap a fora, i té com a finalitat afavorir el creixement intel·lectual, afectiu i social del nen, tenint en compte que aquests processos són fets evolutius naturals. Per tant l’ensenyança ha de garantir que s’afavoreixin aquests processos constructius personals, establint les activitats de recerca com a prioritàries, però sempre amb el professor com a element imprescindible per a promoure-ho.

Les implicacions del pensament piagetià en l’aprenentatge tenen una concepió constructivista, i s’estableix els següents principis:

1. Els objectius pedagògics han de, a més d'estar centrats en el nen, partir de les activitats de l'alumne.

2. Els continguts, no es conceben com a finalitats, sinó com a instruments al servei del desenvolupament evolutiu natural.

3. El principi bàsic de la metodologia piagetiana és la primacia del mètode de descobriment.

4. L'aprenentatge és un procés constructiu intern.

5. L'aprenentatge depèn del nivell de desenvolupament del subjecte.

6. L'aprenentatge és un procés de reorganització cognitiva.

7. En el desenvolupament de l'aprenentatge són importants els conflictes cognitius o contradiccions cognitives.

8. La interacció social afavoreix l'aprenentatge.

9. L'experiència física suposa una presa de consciència de la realitat que facilita la solució de problemes i impulsa l'aprenentatge.

10. Les experiències d'aprenentatge han d'estructurar-se de manera que es privilegiï la cooperació, la col·laboració i l'intercanvi de punts de vista en la recerca conjunta del coneixement (aprenentatge interactiu).


A continuació afegim un video sobre algunes activitats que es poden fer per estimular al nen en les diferents etapes de creixement:

Video